1-O jornada històrica

Al meu col·legi electoral -com gairebé arreu d'aquest petit país- hi va haver moments de iuiu i d'altres de gran alegria. Una hora abans d'obrir (gooool de la Generalitat, hi haurà cens universal) ja estava ple, hi havia els Mossos que aixecaven acte i marxaven, no gaire lluny, des del col·legi se'ls podia veure. Preguntaven qui era el responsable, no entenien que èrem tots. Es va obrir bé a les nou en punt, però durant el matí el sistema informàtic no rutllava del tot bé i anava lent, els atacs ja coneguts. El pitjor moment va ser quan per megafonia van anunciar que venia la Guardia Civil. Nervis, molts nervis. Però ningú marxava, uns van anar a la sala on hi havia les urnes i van seure a terra. Allò de la resistència pacífica i tal. D'altres vam anar a la porta d'entrada per tal que no poguessin entrar. Per sort no van venir, falsa alarma. Sí, van ser moments complicats, ja sabíem i havíem vist les càrregues policials que s'havien produït en altres llocs, estem al segle XXI i twitter és molt útil en dies així, com també ho és la ràdio sempre a sobre. Al meu poble, dels tres col·legis electorals que hi ha, van pactar tancar-ne un (el més petit) per tal de centrar els esforços en els altres dos. Coses. A la tarda, juga al Barça. Des de mig matí un clam majoritari en contra de que es jugui el partit. Primer sembla que no es jugarà, però al final es juga a porta tancada. A mitges. Estil Bartomeu, ni una cosa ni l'altra. Deixeu-me aplaudir (jo que he estat tan crític) a la Grada d'Animació que va proposar una invasió pacífica del camp al minut 1. D'això devia tenir por. Vilarrubí i Moix els dos noms de la dignitat dins d'una nefasta junta dimiteixen. Estic convençut que l'1-O va ser l'inici del final de Bartomeu, tard o d'hora caurà. Llàstima, ja se sap el soci, que el vot de censura no va tirar endavant. Tornem a l'important, a la tarda tot ja anava millor, menys cues i el sistema informàtic funcionava amb més eficàcia. Recompte: bona participació per les condicions que teníem i victòria aclaparadora del sí. Vam votar, quan ens van dir que no ho faríem. Sí, en blac o no. Vam guanyar davant d'un estat que no van ser capaços de trobar ni una sola urna que tenia la gent a casa seva, a les esglésies i, fins i tot, en nínxols; aquests herois; els que van dormir als col·legis i, sobretot, els ferits que són la dignitat d'un poble. Ara, espero que el Parlament, tal com va prometre, apliqui els resultats de l'1-O amb la DI. Visca la democràcia! Salut i República! Visca el Barça!

No vull

És imprescindible donar suport al vot de censura impulsat per Agustí Benedito. Mai com ara una moció de censura ha estat tan necessària i justificada. Per què? Doncs, perquè no vull que governin el club uns paios que ho fan des del rencor, posant una acció de responsabilitat a la junta de Laporta que després han perdrut; i, si no n'hi havia prou, van recòrrer i van tornar a perdre. No vull que governin aquells que durant anys han embrutat la samarreta amb Qatar (Fundation primer i Airways després) per un preu per sota del de mercat. No vull pas una dictadura. Ni vull aquells que van treure la presidència d'honor a Johan Cruyff. No vull que La Masia sigui poc important i, en conseqüència, no vull que els joves del planter marxin. No vull el model Florentino. No vull allunyar-me d'aquell model implantat per Cruyff que ens ha fet grans. Ni, per descomptat, vull incompetents que no saben fitxar ni vendre. No vull a qui menteix al soci amb les xifres dels fitxatges. Tampoc vull els que menteixen amb el tema del Seient Lliure. Ni, evidentment, vull que governi un expresident presidiari des de Soto del Real. No vull a qui ha estat condemnat per delicte fiscal. Ni a qui ha condemnat al club. Al Futbol Club Barcelona. No vull covards. No vull a qui ha fallat, quan van dir que no fallarien. Ni, obviament, vull ser irrellevant als organismes internacions i estatals. No vull als qui van menysprear Guardiola. Ni als que no van renovar a Abidal, mentint, com sempre. Ni Pete Mickeal. No vull als que s'han carregat la secció de bàsquet. Ni als que s'estan carregant el futbol. No vull que aquesta junta faci l'Espai Barça. No vull pas ambigüitat en vers Catalunya. No vull vendre a Messi, vull renovar-lo. Ni tampoc vull als que han tret UNICEF del pit. No no. No vull Santi Nolla. No vull Cristina Cubero. No vull Màrius Carol. Ni, és clar, el Grupo Godó. No vull Xavier Bosch. No vull Risto Mejide. No, tampoc, el Pelíkano Perearnau. No vull Xavier Sardà. No vull Ernest Benach. No vull Duran i Lleida. Ni, molt menys, Àngel Ros. No vull els Boixos Nois, Déu me'n guard. No vull José Luis Carazo. No vull Albert Lesan. No vull Marçal Lorente. Tampoc vull l'Àngel Pérez. Ni el Jordi Gràcia. No vull Javier Cárdenas. No vull Alfons Arús, ni molt menys. No vull Josep Pons. No vull pas Dagoberto Escorcia. No vull Anton Parera. Ni Josep Cuní. No vull Luís Racionero, i ara. No vull Cardoner i Casaus. No vull Sandro Rosell. No vull José Luís Núñez. Ni Joan Gaspart. No vull aquesta junta. No vull Josep Maria Bartomeu. Vull dignitat. Vull el Barça. Vull vot de censura! votdecensura2017.cat

¿Elecciones?

Estoy bastente seguro que a medio corto plazo vamos a tener elecciones. La primera opción es el voto de censura presentado por Benedito, es difícil pero no lo veo imposible y no se debe menospreciar, de esto ya se ocupan los nuñistas. Y la otra es que pase como el 2015, que a media temporada se caguen y convoquen elecciones. Sigo pensando que Laporta (sabiendo que él es el que más ha dado la cara por el Barça y el que más se quemado) tendría que implicarse más en la moción de censura, sino va a ser muy difícil ganar. Y, además, podemos caer en el error de planteárnoslo como un plebiscito sobre Benedito (los Godotis ya se ocuparán de ello, y muchos sociprupiataris se lo van a creer). Yo, al 200% con el voto de censura. Tengo bastante claro que tanto Laporta y Benedito van a volverse a presentar, por separado. Jan se lo va a preparar mucho mejor que en 2015 y, creo, que sería el gran favorito, seguro que llevaría nombres de peso en su candidatura. Y ojo con Benedito, que si ganara la moción se colocaría en muy buena posición y, sin duda, tendría un gran mérito. E incluso, podría ganar muchos votos de Lapo y antinuñustas. Después hay Freixa en un tercer plano que a día de hoy le veo pocas opciones de ganar pero con muchas opciones de hacer un buen papel y coger el voto de Bartu. Como candidato continuista el gran nombre es Cardoner, pero tal y como estamos ahora le veo con menos opciones que a Freixa. Ayer Romero dijo que Jordi Roche también podría presentarse como candidato tipo continuista, no lo veo. Y quedan los Jordi Farré o Víctor Font que con Laporta en escena no creo que puedan tener una base electoral sólida.

Laporta y elecciones

A mí me parecería perfecto que Laporta se presentara él al frente de su candidatura. Pero también os compro la idea de una candidatura laportista sin Laporta, ya que hay mucha gente que -injustamente- no lo traga ni lo votaría nunca, a lo mejor de este modo se pueden aglutinar más votos. Nombres interesantes los hay, XSiM (aunque lo dudo, porque hace poco se ‘desmarcó’ del entorno blaugrana en Rac1), Jordi Finestres, Elena Fort (estos dos me encantarían), Rafa Yuste o algún otro nombre más desconocido. Aunque si las elecciones son el 2018 creo que Jan va a ir delante. En este escenario, también creo necesario que Laporta intente llegar a un acuerdo con Benedito (lo veo difícil, pero), ya lo intentó en los últimos comicios a la desesperada y mal hecho. Me explico, creo que hay un votante bastante fidelizado con Benedito, más de 3000 en el 2015 contra Bartomeu del triplet y Laporta es un saco considerable de votos que podría ser clave y, IMHO, más de la mitad de éstos podrían ir a parar a Laporta. A nivel de nombres Laporta va muy bien, aunque en 2015 le sirvió de poco, no descartaría que pueda llevar a Puyol o Xavi, que ya ha dicho que es el entrenador que se asemeja más a Guardiola. A veure si podem fotre fora el nunyisme.

Gràcies, Johan

Per què un article donant gràcies a Cruyff en aquestes dates? Per dos motius: 1- Sempre s’ha de dir “Gràcies, Johan”. Gràcies, gràcies, gràcies. 2- La meva intenció inicial era fer balanç de l’any en clau blaugrana, però tenia tantes coses a dir sobre “El flaco”, que he decidit dedicar-lo, íntegrament, tal com es mereix, a ell. L’esdeveniment més important al Barça i, per extensió al món del futbol, en aquest 2016 ha estat, desgraciadament, la mort de Cruyff. El mestre. Un “dijous Sant” (24-3-2016) després de dinar me n’assebento del la mort de l’home més transcendent en la història del nostre club i, probablement, del futbol modern, Hendrik Johannes Cruijff, conegut com Johan Cruyff havia mort a causa d’un càncer de pulmó, que uns mesos abans li havíen diagnòstic, i al cos m’envaix una sensació estranya i, principalment pel sentiment d’una tristesa profunda, malgrat no conèixer-nos personalment. I se’m posa la “Gallina de piel”. Maleït càncer. Maleït tabac. Ens va agafar per sorpresa, amb el peu canviat, un parell de mesos abans, “El Flaco” ens va dir que, a la mitja part, anava guanyant el partit per 2 a 0. L’holandès volador ho va guanyar absolutament tot amb l’Ajax, res amb la selecció holandesa. Però és tan gran (parlo en present, perquè, en aquest sentit, Cruyff no morirà mai) que els títols és el que menys important. El llegat que ha deixat al futbol és immens, sobretot al Barça. Va arribar a Barcelona, era “el cinquè Bestle” i com a jugador, després de 14 anys (14, presicament) va tornar el somriure a Can Culer guanyant una Lliga i etzibant un 0-5 a Chamartín. Fora el camp, va fer tant o més que a dins, oposant-se al règim i al seu equip, el Reial Madrid, reivindicant els drets més bàsics dels ciutadans i les llibertats d’un petit país (com Holanda), Catalunya. Era una “ànima lliure”, com el definia el seu amic Laporta. Va tornar al Barça com entrenador i ens va tornar, per segon cop, el somriure. No és casualitat que dels 5 grans jugadors que viuen a l’Olimp del futbol: Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Maradona i Messi; ell ha estat, de moment, l’únic que ha triomfat com a entrenador. A partir de la seva arribada ens canvia la mentalitat i passem a ser un equip guanyador, segurament, el millor en els últims 30 anys, gràcies a ell. Ens va dur la primera Copa d’Europa (i indirectament, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena) de la nostra història, tan desitjada! A més a més, -ens- va portar el futbol total, el futbol modern, tal com el coneixem avui en dia. Una idea irrenunciable, la millor idea per jugar a futbol. I la gran sort que hem tingut i que seguim tenint, és que aquesta llavor que va plantar i va fer crèixer altres entrenadors i molts jugadors han fet crèixer, tot i que a vegades no ha crescut tant ni tant bé. Però espero, desitjo i anhelo que aquesta idea sigui la base del futbol i de l’èxit al Barça durant anys i panys. “Al fútbol siempre debe jugarse de manera atractiva. Debes jugar de manera ofensiva, debes ser un espectáculo.” – deia en Johan. Amén. Es va retirar d’entrenador, però va seguir activament lligat a l’entorn blaugrana, per sort nostra. Podríem dir que va assessorar a Laporta en la seva etapa com a president (2003-2010), va encertar de ple en les seves decisions, tant Frank Rijkaard, com Pep Guardiola (el seu deixeble) van ser mèrit total de la junta Laporta i Cruyff. Aquesta mateixa directiva va decidir donar-li la presidència d’honor del club. En un gran gest, també, va entrenar la selecció catalana, un partit anual (sí, és molt poc), però el més important fou el gest, un altre, amb el poble de Catalunya. La gran majoria de la massa social blaugrana li estem i estarem eternament agraïts, però és una llàstima que no sigui el 100%. Des del sector ranci nunyista estan obsessionats en treure-li mèrits i minimitzar l’impacte que ha tingut en el club de la seva figura. Són una minoria, però no tanta minoria als mitjans de comunicació i al poder, especialment a la junta. Per acabar, m’agradaria reivindicar fer-li un gran homenatge, una manera seria l'”Estadi Johan Cruyff”, a l’Ajax ja ho han fet, i aprofitant el “Nou Camp Nou”, seria ideal fer-ho. Però sóc un somiador (no l’únic), és molt més probable, lamentablement, que s’acabi anomenant “Qatar Stadium”. “Salid y disfrutad.” Etern 14.

El mercato culer

Aquest mercat de fitxatges de l'estiu 2016 ha estat un dels més moguts que recordo en els últims anys a Can Culer, tant en les incorporacions com en les sortides. La principal persona encarregada d'aquesta funció en l'organigrama blaugrana és Robert Férnandez, que considero que està fent una bona feina en la seva funció i amb una clara línia definida, sense fer els típics fitxtges que podria fer la portera de Núñez. Fer-ho bé no vol dir fer-ho perfecte hi segueix havent coses a millorar, sobretot el model i la gestió de La Masia, però avui no vull concentrar-me en aquest tema. En total hi ha hagut sis incorporacions: Denis Súarez (3,5M€), Umtiti (25M€), Lucas Digne (16,5 + 4M€), André Gomes (35 + 20M€), Cillessen (13 + 2M€) i Alcácer (30 + 2M€). De sortides n'hi ha hagut un total d'onze -tot i que molts d'aquests jugadors ja no comptaven per Luis Enrique-: Sandro (0M€), Alves (0M€), Bartra (8M€), Bravo (16 + 4M€), Halilovic (5M€), Adriano (0,6 + 1,2M€), Montoya (lliure), Song (lliure), Vermaelen (cessió), Douglas (cessió), Samper (cessió) i Munir (cessió). Denis Suárez ha estat dos anys fora ha progressat, evolucionat i ha tornat al Barça, on no descarto que en 2 o 3 anys vista pugui ser titular i un dels pilars de l'equip, si l'entrenador el gestiona bé i, sobretot, si ell s'autogestiona correctament. Económicament bastant barat. La nul·la confiança de l'equip tècnic amb Marc Bartra, que s'ha venut al Borussia molt per sota del seu valor, ha fet necessari l'arribada d'un central, Samuel Umtiti, amb molta projecció i si el compares amb preus d'altres centrals com Stones acaba sortint bé de preu. Al lateral dret hi ha hagut canvi de peces, Digne per Adriano, a nivell futbolístic -el que és més important- crec que hi surts guanyant i molt, i a nivell econòmic ho veig millorable, sobretot el que has pagat a la Roma pel francès. El fitxtge que més dubtes em crea és André Gomes, interior de qualitat indiscutible però en una posició que tens overbooking i pot frenar la progressió de jugadors com Denis o Rafinha, tant de bo m'equivoqui, eh. Ha estat el fitxatge més car i, el que sospito, que ha estat més obra de Bartomeu i Floreta que de Robert Fernández i l'equip tècnic. A la porteria el tàndem i la rotació Ter Stegen - Bravo era insostenible, s'ha apostat encertadament per l'alemany, s'ha venut al xilè per un preu relativament baix dins les possibilitats del comprador i del venedor, i en comptes d'apostar pel jugador de La Masia, Jordi Masip, que havia fet una bona temporada al filial, s'ha preferit tirar de talonari (oh, quina sorpresa!) i fitxar a Jasper Cillessen, internacional i titular a l'Ajax i a la selecció holandesa. El 4t davanter possiblement és la posició en que els mitjans més ens han "bombardejat". Jo era pro Nolito, com Lucho, però Bartomeu i la directiva decideixen no fitxar-lo. A partir d'aquí, Munir fa un molt bon inici i juntament amb Arda Turan, crec, que podríen fer aquesta funció. Al final s'acaba apostant per Paco Alcácer bon davanter, jove i futurible titular (?), però acaba essent més car que les altres opcions. Han marxat jugadors que no tenien cap mena de rellevància pel futur de l'equip com Sandro, Montoya i Song sense poder treure ni un miserable cèntim... ¡Però ens hem estalviat la fitxa! Alves ha estat un cas especial, l'any passat va renovar quan tenia peu i mig fora del Barça es va incloure aquesta clàusula que aquest estiu el permetia marxar lliure, aquí poc s'hi podia fer... Alen Halilovic que ens l'havien venut com una futura superestrella (i ho podria haver estat) ha acabat a l'Hamburg, a baix preu després d'un any correcte a Gijón i sense lloc i sense confiança al Barça. S'han cedit 4 jugdors, que jo els divideixo en 2 grups. Els que se'n van perquè no pinten res aquí, Vermaelen i Douglas i els joves que se'n van a millorar, Samper al Granada amb Jémez, bona elecció i Munir al València amb Ayestarán, mala elecció. El temps dirà si les decisions són més o menys encertades, però aquest any crec que RoBÉrt ha fitxat bé (és que ho critico tot, eh!?) i que aquesta temporada 2016/2017 el Barça té un gran onze i un fons d'armari de luxe i, més enllà dels calers, puc dir amb el cap i -per què no dir-ho- també amb el cor, que tenim la millor plantilla del món. S'ha acabat el mercato, comença la temporada, comença el que més ens agrada el futbol (de clubs, perquè les seleccions...)

Embrutar la samarreta

Els debats sobre la samarreta sempre són presents a Can Culer, sobretot a l’estiu que és quan es presenten i l’activitat futbolera disminueix. Cadascú té la seva opinió estètica, uns volen franjes d’una manera o d’una altra, però no vaig per aquí, sinó pel tema de publicitat i logotips. Personalment la samarreta ideal, que a mi m’agradaria portar és totalment neta, amb l’escut, el nom, el dorsal, la senyera i si és necessari la marca que les fabrica, ja sigui Nike, Kappa o la mítica Meyba. Jo no voldria patrocinadors ni Qatar ni Samsung ni Amazon, per posar alguns exemples. No m’agrada l’escut de Campions del Mundial de Clubs ni el logotip del número de Champions que tenim. Ara deixem la ficció a un costat i passem a la pura realitat. A la temporada 2007-2008 Laporta i la seva junta decideixen incloure UNICEF a la samarreta. Que UNICEF no estigui present a la meva samarreta ideal no vol dir que no m’agradi portar UNICEF a la samarreta, ans el contrari, m’agrada i molt, és motiu d’orgull portar a la samarreta una organització que ajuda als nens pobres de països en vies de desenvolupament, i sempre és millor portar-ho al pit que al cul. Sóc radicalment contrari a portar Qatar (m’és igual si és Fundation o Airways, són els mateixos) a la samarreta. És conegut que una de les fonts de financiació per l’expansió de l’Estat Islàmic (ISIS) arriba precisament de països com Arabia Saudí, Qatar o Kuwait, això és innegable. Ens han venut que és imprescindible portar publicitat per competir a primer nivell bla bla bla, bla bla… D’acord, (digeu-me ingenu) però fins aquí ho puc entendre. Però, Qatar? Per què Qatar? Jo no vull portar Qatar pels motius que ja són coneguts i que he explicat anteriorment. A més a més, Qatar Airways actual patrocinador del Futbol Club Barcelona paga 35M€, quan el senyor Josep Maria Bartomeu ens havia promès al voltant de 60M€ en la passada campanya electoral. No m’ho crec que no hi hagin altres opcions superiors econòmicament i moralment. El Manchester United un club, a dia d’avui, molt inferior que el Futbol Club Barcelona cobra més del doble que nosaltres pel patrocini de la seva samarreta i el patrocinador no és Qatar ni Emirates, sinó Chevrolet una empresa automobilística nord-americana. O són molt mal negociants o aquí hi ha quelcom més (d’això l’expert és en segonpal, https://storify.com/segonpal/faus-i-la-samarreta). Com a culer, em dol portar aquesta tifa a la samrreta. Però, com que aquesta junta ho vol i la majoria dels socis compromisaris -els bonbarsalunistes- ho volen i encantats… He arribat a llegir -prevareu-vos- opinions de suposats socis o seguidors del Barça que diuen: “per fotre a Jordi Cases ja està bé que es renovi Qatar” (@qmolins). No té res a veure la querella de Cases amb Qatar, però vaja. D’altres justifiquen aquest patrocini dient que “altres clubs porten Fly Emirates o Etihad” (@mariobcn71). Doncs, d’això em queixo, vull diferenciar-me d’aquests clubs. Altres intel·ligents diuen coses com aquesta: “Firmar con Qatar también era de juzgado de guardia, estos querían pagar la ficha de Leo vendiendo palomitas y con rifas” (@jomitoca1). Clar tenim dues opcions, o firmar amb Qatar o no firmar amb ningú, molt lògic. La traca final, n’hi ha que encara “fan broma” -si se'n pot dir així- amb el tema dels atemptats: “doncs diuen que Qatar subvenciona ISIS i l’altre dia van atemptar contra una penya madridista a Irak…” (@PasuzuTweet). No cal afegir res més. Vergonyant. Poc ens passa